Els Grinyols del Montseny

Vet aquí que al Montseny, cap a la tardor, quan la muntanya és acolorida d’ocre, taronja i verd fosc i les primeres neus apareixen a dalt del Turó de l’Home, com un grinyol de portes, com un cruixent de caramel hi apareixen enmig del bosc amb un despertar d’un garranyic-garranyac catacrim-catacrom els Grinyols: Pere, Blai i Alfons.

Diuen que en Pere, en Blai i l’Alfons fa molts anys enrere, eren tres germans carboners que treballaven recullin llenya per després fer el carbó a les carboneres que baixaven a vendre als habitants de la vall per passar les nits fredes, més calentes i alimentar les cuines de ferro al so del xof-xof d’una bona olla d’escudella.

En Pere, era alt, prim i tenia una piga rossa enmig de la barbeta. En Blai era petit i rabassut i l’Alfons, el més xiroi dels tres germans.

Per fer passar l’estona -mentre la carbonera cremava durant el llarg hivern- s’explicaven llargues i interessants històries de la contrada, a voltes certes i a voltes no tan vertaderes. Quan vivien a la vall, s’arreplegaven al caliu de la llar i se’ls feia mitjanit tot explicant- se les mateixes històries que corrien de boca en boca des de Cànoves fins a Osor, d’Arbúcies a Tona i de Gualba fins a Taradell.

(...)